PER LA “ENTRÀ” I L’IVA: “a la salud de la vieja Europa, chin, chin”

Demà a la nit, amics, companys, antics alumnes, nous alumnes, quan arriben les dotze i estigueu en plena olleta feu un brindis “a la salud de la vieja Europa”. Recordeu que la copa que us prengueu a partir d’aquesta hora us sortirà una mica més cara perquè aquest govern dirigit per Winston Chuches ha decidit pujar l’IVA. Si, val, va dir que no ho faria de cap manera, que va fer del tema bandera i, fins i tot, instal·lar taules petitòries com el Dia del Domund o el de la Creu Roja, també anomenat “de la banderita”.
Bé, no és per a tant. També el 1938 l’antecessor de Winston Churchill al govern britànic, Chamberlain, va exhibir en arribar a Londres la signatura del Tractat de Munic pel qual Hitler es comprometia a deixar en pau a Txecoslovàquia a canvi del territori dels Sudets. I va dir allò de que “la nova Txecoslovàquia troba una major seguretat de la qual ha gaudit en el passat”. Una de les grans ficades de pota de la Història: sis mesos més tard Hitler va ocupar la part txeca del país i transformar l’eslovaca en un estat titella amb un govern pronazi. Just un any més tard, l’1 de setembre de 1939, Hitler va entrar a Polònia. Quina casualitat! També l’un de setembre van tenir “entrà” a Polònia! Per això, crec que Rajoy s’assembla més a Chamberlain que a Churchill, encara que aquest demanés “sang, suor i llàgrimes” al seu poble, com Rajoy a nosaltres. Sense anar més lluny, després de tanta ficada de pota històrica, Chamberlain tampoc va dimitir, va haver d’esperar el fracàs de la “Royal Navy” en la recuperació de Noruega perquè això succeís. I a més, va continuar com a ministre en el nou gabinet de Churchill. És a dir, allà tampoc dimitia ni marxava ni Déu.
Que conste que la idea del brindis a la salut de la vella Europa no és meua, és de Guille Milkyway, compositor i líder del grup “La Casa Azul“, un gran descobriment d’aquest estiu. Si seguiu la lletra observareu que, sota l’aspecte d’una cançó ballable, s’amaga un missatge molt actual, especialment demà. Per la “entrà” i l’IVA.

Nada más que añadir / Nada más que opinar / Todo va a la deriva, se incinera / Europa Superstar.

Especialment en la meua Castalla en festes que esclatarà de festa, com cada any, demà. Per això us anime com diu la cançó:

Vamos a enloquecer / Vámonos a bailar / Vamos a celebrar que no nos queda nada más / Es el fin de la fiesta / Nadie puede alargar la verbena / Ya no quedan más golosinas / Se apagaron todas las velas y al final / Cuando todo esté a punto de estallar / Brindaremos por la fatalidad / A la salud de la vieja Europa / Hoy programaremos la caída perfecta / La gran evasión hacia el mar / Abran ya las compuertas… Vamos a enloquecer / Vámonos a bailar / Vamos a celebrar que no nos queda nada más / Fuegos artificiales / Serpentinas y malabares / Agonizan las comitivas / Se consumen en el desastre y al final / Cuando todo esté a punto de estallar / Brindaremos por la fatalidad / A la salud de la vieja Europa.

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s