EL DISCURS DE CAMPS: UNA QÜESTIÓ D’ESTÈTICA.

Avui no es parla d’altra cosa. No podia jo ser menys. Camps ha dimitit, o ho han dimitit, “¡vete tu a saber!” Poc importa que jo ací faça una valoració política de l’assumpte. En aquest, com en tots, cadascun tindrà la seua. No em mou a aquestes línies, per tant, l’ètica (si existira en política) si no l’estètica. I és que és dur reconèixer que s’ha perdut l’ètica en política i en altres matèries, però que s’haja perdut l’estètica!

Tot el món comenta avui la dimissió de Camps, però heu escoltar el discurs de dimissió? Sé que és una dura prova, però si no ho heu fet feu-lo en aquest enllaç: http://www.rtvv.es/va/comunidad-valenciana/Discurs-integre-francisco-camps_3_520778003.html

Crec fermament que els polítics, davant la falta d’ètica estan intentant guanyar-se l’estètica, però amb molt poc èxit. O no tenen assessors o es creuen tan pagats de si mateixos i els dauren tant la píndola els seus afins que arriben a creure’s les floretes que els diuen. Tenia mesurades, doncs, les seues paraules ahir Camps? El normal, si és que cap aquesta paraula en política, és que haguera preparat les idees centrals amb un gabinet d’assessors i que, sobre això, fora embastant el discurs. Després, se li deixaria llibertat per a un emotiu comiat dels seus.

Si ha estat així, la cosa pinta malament. S’ha perdut l’estètica. O no? Potser que el meu concepte de l’estètica siga d’altre segle, com jo. Ara sembla que impera altra estètica: el llenguatge alambinat, el tremendisme, el presumpció. En resum, enfront del teatre de Beckett o Tennessee Williams està de moda el sainet en la seua pitjor versió (Bernat i Baldoví i “El virgo de Vicenteta”) o la comèdia popular dels germans Álvarez Quintero. O és que no heu vist la TV en aqueixos debats pastissers que acaben moltes vesprades a “pastelazos”? Marilena em diu que és que aquests polítics no han passat del sainet i Álvarez Quintero. Podria ser.

Em va recordar la dimissió d’ahir a la d’altre gran… (bé, poseu vosaltres l’adjectiu): Richard Nixon. No crec que la dimissió de Camps passe als llibres de batxillerat, però estic segur que ell si creu que l’hi mereix, si escoltem les seues paraules: es creu el millor i el millor ha de passar a la Història. Aquell discurs de 1974 (del que us oferisc versió cinematogràfica) va estar ple de sentimentalisme, però un sentimentalisme amable, que buscava la fibra sensible de l’espectador, perquè oblidara les seues mentides: al·lusions al seu pare, l’esforç que va fer per a traure’ls avant; la lluita de la seua mare… En resum, per a posar-se a plorar i dir-li: “vinga Ricky, no et poses així, si total què deixes, la presidència del país més poderós del món”.

Enfront d’aqueix discurs filio-sentimental, que ens va oferir Camps?. Un discurs també sentimental, però en la seua versió còmica. Enfront de la cara seriosa i commovedora de Nixon, la cara de festa de Camps (després de cada frase un mig somriure). Acabes i et donen ganes de riure amb ell i dir-li: vinga Paco, anem a fer-nos una, que total què deixes, la millor comunitat del món?

Enfront de les frases embastades amb un sentit dramàtic de la història de Nixon, les frases reiteratives i sense sentit de Camps. Realment jo crec que no s’escolta, i no li escolten els seus assessors, o no s’atreveixen a dir el que pensen. I si no és així, aleshores si que tenim un problema.

Avui es resumeix en tota la premsa parts dels seus discurs, però el millor o no apareix o se li dóna la importància que té.

Va parlar en primer lloc, després de dirigir-se al poble en el “seu valencià”, que tot és conseqüència d’un “sistema”, un “sistema absurd”, “dur i brutal”, va repetir diverses vegades. Es refereix al govern democràticament triat per tots els espanyols en 2008, tan democràticament com el seu: ell ho ha dit fins a la sacietat. Doncs no, no és un govern, és un sistema, un “ens” li va faltar dir. A més els cataloga de miserables. Com es nota que passa moltes vesprades davant aqueixos debats de TV per a contagiar-se del llenguatge que ara es duu. Encara sort que diu que es va “sense rancor, sense sentiment negatiu, sense dolor en el cor…”

Serà perquè creu que només existeixen els seus. Per això diu que aquest procés judicial “ningú ho entén, ningú ho comprèn”. Home Paco! (permet-me que et tutege, ja no eres el Molt Honorable), alguns, bastants, sí ho comprenem, si ho entenem. Altra cosa és el que diga la justícia, però que s’inicie un procés judicial si el jutge troba indicis de delicte, és el normal, el democràticament normal. I no és que vulguen eliminar la “il·lusió democràtica, legítima i de llibertat dels valencians”. Els valencians ja tenim democràcia, lleis i llibertat. No és una il·lusió que els polítics ens teniu que donar graciosament.

Altres frases no sé si tenen un missatge ocult, estan dites en sentit irònic, o se li han escapat fruit de la improvisació. Diu que la seua dimissió és “un sacrifici polític, personal i familiar”. Si és un sacrifici és que ofereixes una cosa que estimes per una causa superior. El de la causa superior ho entenc (la victòria de Rajoy); però significa, llavors, que has deixat perdre una bona posició política i personal, a més de familiar? Quin sacrifici fa la teua família amb la teua dimissió? Jo creia el contrari; que la política és un servei i que quan es deixa queda un alliberat. I la família no diguem. Ha de ser que sóc d’altre segle.

Altres frases amb doble sentit?: els valencians som “els millors, els primers, el millor exemple de govern i de projecte col·lectiu”. No ha d’haver llegit la premsa estrangera últimament; com ja no està Font de Mora i el seu plurilingüisme; “el partit al que represente seguirà pel camí emprès de fer tot allò que siga bo per a tots nosaltres”. Qui és “nosaltres” en aqueixa frase? I diu que tot ho fa perquè s’escolte “la veu clara i nítida de Mariano Rajoy”. És literal la frase? Potser siga un exemple de l’estil sainetesc.

I si ell acaba amb unes paraules en el valencià de la seua família (no aquest català que ens ensenyen en les universitats i instituts, ni tan sols el normalitzat que propugna l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que tutela la Generalitat Valenciana) jo podré acabar amb el castellà de la meua àvia. Si ell diu “vostens” (per vostes) i “deprendre” (per aprendre), jo podré dir “haiga” i “en ca l’aguela”. Així potser s’entenga millor l’absurd que, de vegades, no som capaços de valorar en la BRUTAL I ABSURDA pugna partidista. No és una qüestió política, és una qüestió ESTÈTICA.

Deve hacerselo mirar. Resulta que los valencianos son los mejores, son el mejor territorio, la mejor comunidad de España y la mejor region de Europa. Como decía mi aguela, “éste hombre es la risión y no tié aguela”. U otro que cree en lo del pueblo elegio. Pues es curioso que sea la única que a tenio un presiente no nacio allí y que cuando ay que acer una mediación entre el govierno de Madriz y el de Valencia, el mediador sea un murciano (Federico Trillo). Deven ser cosas de los abujeros negros de la política.  Como el que sea la segunda mas endeudada y la primera en fracaso escolar, pero esto deve ser culpa de los miserables. Y que mientras todas las radios emitian en directo el discurso, Radio 9 siguiera con su programacion: el magacín “Coses que passen”. Será que la dimisión de Camps no estava pasando. O seran cosas de la la Radiotelevion valenciana. Otro abujero negro: pero agujero, agujero lleno de deudas.

Acaba de llegar mi hija y pregunta, ¿a qué se va a dedicar aora Camps? Una propuesta: que no deje lo que mejor se le da: el sainete. Tié toas las condiciones: habla como el pueblo y save coma hazer gracia a la burguesia.

 

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a EL DISCURS DE CAMPS: UNA QÜESTIÓ D’ESTÈTICA.

  1. Juan Antonio dijo:

    Qué bé que hages perdut la prudència.

  2. Josep dijo:

    Totalment d’acord. Un post brillant.

  3. kukat dijo:

    Se’n va un gran de l’humor. No t’oblidarem Sisco, no t’oblidarem.

    Un plaer llegir-te.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s