“DE AMICITIA”: TONI, MAKU I ELENA.

Avui és un dia trist per a l’IES “Enric Valor” de Castalla. Avui és un dia trist per a Castalla. Avui és un dia trist per a mi. A partir d’avui alguns dels que han sigut els meus companys i companyes deixen el Centre.

Pel que a mi respecta són tres a qui des de demà mateix trobaré a faltar: Toni, Maricruz i Elena. I la menuda comunitat educativa de Castalla també els trobarà a faltar. Qui com jo es dedica a la Història, bé sap de la importància de les “menudes” gents que la poblen. El món, la Història, no la fan grans personatges com Julio César, l’emperadriu Victòria o Karl Marx. Ja ho sabem des de que l’Escola dels Annals va elevar als altars la història “des de baix”. L’educació tampoc la fan grans homes com el ex-conseller Font de Mora o els seus assessors tècnics del Departament d’Innovació i Qualitat Educativa. La Història, dia a dia, i l’educació, classe a classe, la fan grans educadors com Toni, Maricruz i Elena. Sense ells estaríem perduts; per això, des de demà estarem un poc perduts en la comunitat educativa de Castalla.

Aquest és un “Club Sin Socios”, ja ho sabeu. Per tant és la meua subjectiva imatge de cadascun la que em ve ara a aquesta pantalla en blanc i em deixe dur per les tecles de l’ordinador (“tiptoe” diria Maricruz).

Aquestes línies no són a manera de comiat. El meu ja l’han tingut o el tindran de manera personal. Aquestes línies són perquè us quede clar el que us perdeu, per si no us heu assabentat. I alguns, per les notícies que obren en el meu poder, no s’han assabentat.

Com cada persona, els tres són diferents, però tenen alguna cosa en comú. Han passat pel nostre Centre, han passat per les nostres vides (i ho seguiran fent) sense fer escarafalls, sense desitjar onejar les seues qualitats. No ho feien, però molts ens vam adonar d’elles: humilitat, senzillesa, treball i bondat.

Una nit, en una vetllada segoviana del nostre grup “Castalla 95”, vaig dir, sense pensar molt en l’assumpte, que seria capaç de crear l’Institut perfecte, com un Dr. Frankenstein de l’educació, si em deixaren escollir als professors de cada matèria entre els grans professionals que he conegut. Doncs bé, ja sabeu qui seria el professor de Llatí, la professora d’Anglès i la de Filosofia. I a més tindria el millor Secretari, la millor Tutora i la millor Cap d’Estudis. No vull amb això menysprear als quals ara estan. Per sort l’IES “Enric Valor” de Castalla ha trobat el millor dels relleus per a la Secretaria, té excel·lents tutors i tutores, i una Cap d’Estudis amb una capacitat per a aprendre que esperem valore oportunament qui deu.

Cadascun d’ells ha sigut especial en aquest Centre. Toni pur treball i dedicació a les seues tasques; organització precisa; matemàtica ment en un llatinista. Heu comprovat les seues taules de notes per als criteris d’avaluació? Precisió matemàtica. Ja es diu que les matemàtiques i el llatí estan més prop del que sembla. Aquests dies m’han referit una frase que es comentava sobre Toni i que il·lustra la seua forma de dedicar-se a l’IES “Enric Valor” de Castalla: “arribes el primer i mai sabem quan et vas, perquè et vas l’últim”.

A poques persones he vist més integrada amb els seus alumnes que a Maricruz. Sempre la hem vist envoltat dels seus alumnes i les seues alumnes. Sempre ideant noves activitats per a convertir la llengua de Shakespeare en una mica més suportable. No havia activitat organitzada en el Centre en la qual no ideara una forma de participar. Un exemple de que la docència (la Pedagogia) no consisteix només en impartir un temari que ha ideat un gestor que no ha trepitjat un aula fa mil·lennis. Un exemple del que haurien d’aprendre el grup que una persona, coneixedora excelsa de la pedagogia (amb minúscula, del dia a dia), ha anomenat “escaqueo crítico”: tot em sembla malament, però no em preguntes com es faria millor.

I Elena. Valentia sense límits. Qui seria capaç de llançar-se a la fossa dels lleons que suposa la Prefectura d’Estudis d’un Institut de Secundària després d’un any d’excedència per a la cura d’un menor? Qui ho faria havent de cuidar encara a eixa xiqueta de només un any? Qui ho faria sense quasi conèixer a qui hauria de ser el seu director? Doncs, ella ho va fer. I va encertar el director en l’elecció i va encertar ella, i de quina manera, en el seu treball. Intel·ligència sense igual (no és meua la frase). Ningú en tan poc temps va ser capaç en aquest càrrec d’oferir tantes dosis d’eficàcia, moderació en el tracte, gestió i talent al servei de tan difícil ocupació. Ningú en tan poc temps ha deixat una senyal més indeleble entre qui l’hem tingut prop i hem apreciat els seus mèrits, que no hem sigut tots per a la seua desgràcia emocional.

La vida està plena de casualitats. Un dia la pilota (de la meua vida) que penjava sobre la xarxa va caure del costat de Castalla. I em va fer feliç. Feliç per totes les excel·lents persones que he conegut. Entre elles ocupen un lloc especial Toni, Maku i Elena. Per a qui no sàpia de què parle que veja aquest vídeo.

Altre dia descobrixes “que hi ha vida baix les coses” i que “hi ha tanta bellesa en el món” que sents “com si la contemplares tota alhora i m’aclapara”;

El dia que ens vam conèixer va ser un aquells dies, “però recorde que he de relaxar-me i no aferrar-me només a ella i llavors flueix a través de mi com la pluja i no assec altra cosa que gratitud per cada instant de la meua estúpida i insignificant vida”. La qual he viscut i encara em queda al costat de vosaltres: Toni, Maku i Elena.

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

5 respuestas a “DE AMICITIA”: TONI, MAKU I ELENA.

  1. Dani Vicent dijo:

    És una pena la veritat, Maricurz és tota una institució per al batxillerat, no pel temps que porta impartint, sinó per la dedicació que li ha donat al curs, ganes, innovacions …. gran persona i gran didacta. Elena, que gran llàstima que no em pogués donar filosofia a primer de batxillerat, però li agrairé el 4 de l’ESO amb ETICA que em va impartir (fa poc vaig veure la pelicula de el llibre que ens va fer llegir “el senyor de les mosques”) i li vaig deixar al meu pare el llibre per que el llegís. En quant a Toni. Encara que no em va donar classe, el conec i se l’important que és per al centre, vamos, UN PILAR BÀSIC dels fonaments, jejeje. Espere que els vaja molt be fasen el que fasen.

    Ara soles quedeu uns quants J.Antonio jeje així que vos toca tirar del carro. Un abraç!

  2. maku dijo:

    Sols dirte que estic molt agraída, per les teues paraules…i escrit així pareix poc el agraiment, pero, espere que este missatge servisca, al menys, per a donar-te les gràcies de tot cor, per “elevarme” a les “altures” i situarme al costat de persones tant excelents com TONI i ELENA.
    Gràcies perque sé que si alguna vegada “montes” el teu institut contaríes amb mí…tot un honor venit del “SUPER CAP” amb el que he tingut el plaer de poder treballar aquestos 10 anys…que dit de pasada…m’han paregut 10 díes….será per alló que quan ho estás passant bé el temps passa volant….
    Gràcies per demostrar la teua estima cap a nosaltres….i fernos sentir importants…
    Una abraçada virtual…encara que les “reals” m’agraden més.
    Thanks…to LIFE for allowing me to meet so extraordinary people like you.See you tomorrow.

    I want to say Thanks to LIFE…for giving me the possibility to know so extraordinary people like you

  3. Elena dijo:

    Deien els epicuris que els amics són aquells que tenen la saviesa del kairós, és a dir, saben trobar el moment en què dir les coses, i que açò només s’aprén amb atenció i benevolència cap a l’altre. Gràcies per aquestes paraules que em faciliten el meu adéu tan difícil a tot el que a Castalla he viscut. Gràcies per l’estima i la sinceritat que em transmeten….
    Em reconforta vore el meu nom al costat del de dues persones que han estat tan importants per a mi a la meua vida al centre i saber que junts estem fent aquest camí de comiat des de l’alegria de començar una nova etapa, però amb el dolor de tot el cor posat allí on ja no estarem més.
    Gràcies, amic.

  4. Juan Antonio dijo:

    Corroboro todas y cada una de tus palabras: nos dejan tres personas excepcionales y tres profesionales sin parangón de las que deberíamos haber aprendido mucho más mientras pudimos. Son tres modelos de virtud, honradez y dedicación en un oficio -el de educar- que anda falto de estas cualidades.
    Siento un enorme vacío que tardaré mucho, mucho en llenar.
    Un abrazo muy grande.

  5. Pingback: UNA NUEVA DESPEDIDA EN EL IES ENRIC VALOR DE CASTALLA: Juan Antonio, Cristina, Bea y Jorge | Un club sin socios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s