ÍNTIM I PERSONAL: A L’IES ENRIC VALOR

Serà perquè aquest temps primaveral ho requereix; serà perquè m’agafa en un moment especial; serà perquè em faig major, però no pretenc soltar ací una “parrafada” acadèmica sobre la restitució del nom. M’apeteix explicar un sentiment.  el que m’uneix a Castalla, el que m’uneix a Enric Valor, el que m’uneix al valencià, el que m’uneix als meus amics.

Si la vida no es viu intensament no es gaudeix el seu únic sentit: viure-la. Per això, deixeu-me que conte la meua relació amb Castalla, Enric Valor i el valencià. I això serà tant com contar vint anys de vida dedicada buscar-me.

Ara, en aquests dies de comiats, de companys (més amics ja) que es traslladen o jubilen, d’alumnes que es fan majors, visc en la recerca de raons que em lliguen a Castalla i al seu institut. “LA RAZÓN” no m’ofereix una solució. Per tant vaig a buscar en el “coRAZÓN”. I, llavors, com en tantes coses en la meua vida sorgeixen imatges.

Una de les primeres allà per 1992. Era un dels meus primers dies en el Centre, vaig eixir a prendre cafè, quan encara no havia cafeteria en l’Institut i estàvem en les aules cedides pel col·legi. En la taula rodona del bar de Mateo recorde a Salut i a Marlén parlar amb la seua animosa conversa en una llengua que intentava comprendre a marxes forçades.

Dia a dia escoltava els meus alumnes parlar en valencià i, educadament, canviar al castellà quan a mi es dirigirien. I arriba la segona imatge: assegut en una taula amb Ximo Subiela, professor de Física i Química, i cap d’Estudis adjunt a Onil, que era extensió de l’Institut de Castalla. Jo era Cap d’Estudis en ell. Compartíem un menjar de treball per a tancar temes professionals. Ell em parlava en valencià, doncs jo ja entenia suficient i em negava que la gent canviara de llengua per mi. Li vaig dir que algun dia m’agradaria poder parlar-lo. “Comença avui mateix”, em va dir, “ací amb mi”. Vaig perdre la meua natural vergonya i vaig començar allí mateix.

Aquell curs vaig compartir directiva amb Mariangels, Toni i Joande. Em van ajudar a ser valent en la meua decisió. Eren moltes hores junts, lluitant per implantar un nou model educatiu, per fer nàixer un nou edifici per al nostre institut. I també perquè l’Institut de Castalla duguera el nom del seu més il·lustre prohom.

Inaugurarem l’Institut i van arribar noves forces a enfortir la meua unió a Castalla, a l’Institut, a Enric Valor, a Castalla. Dos es van fer grans amics: Carmen i Paco Verdú. Amb la seua delicada crítica polien la meua llengua, corregien els meus escrits, em proposaven lectures.

El nom va desaparèixer un dia, o potser una nit, però vam seguir en la lluita. Van arribar moments difícils, molt difícils per a alguns, que van patir com només els amics coneixem en la seua completa mesura.

I arriba altra imatge. M’ofereixen la direcció del Centre. Significava llançar-me al precipici. Era un moment personalment difícil doncs la meua mare estava molt malalta. Però alguna cosa m’espentava. I sabia el que era: un projecte col·lectiu que havíem deixat inacabat. Era la mirada d’aquelles dues persones que en la “caseta” d’una d’elles m’oferien el seu suport. Vaig eixir exultant d’allí; preocupat, però sentint-me en el principi d’alguna cosa gran. Però no creeu que la seua grandesa estava en el poder, el prestigi, les ànsies de “trepar”. Estava en donar sentit a la meua vida. Crec que des d’aquella vesprada del mes de febrer em vaig unir a aquesta terra.

I en aquell projecte apareixia la recuperació del nom d’Enric Valor. El canvi produït avui en el Consell Escolar Municipal, amb la pràctica unanimitat (només una abstenció) dels seus membres no ha estat fruit d’un dia, encara que l’actual director s’ha guanyat un merescut agraïment de tots els castelluts. Des de 2005 han estat molts els quals han treballat per convertir la decisió d’avui en una tranquil·la normalitat. Com va dir Adolfo Suárez en la nostra transició, es tractava d’elevar “a la categoria política de normal, el que a nivell de carrer és plenament normal”.

I arriba la següent imatge. Sopar de inauguració de les “Trobades en Valencià” a Castalla en 2008. Els directors dels Centres hem de dirigir unes paraules. A més dels meus agraïments de rigor, un desig: en 2011 se celebrarà el Centenari del naixement d’Enric Valor, aqueix any hauria de recuperar-se el seu nom per a l’Institut. I lligat a aquest esdeveniment, el descobriment d’una placa en la porta de l’Institut. Altra imatge, i és de l’única que hi ha gràfica constància: jo mateix, al costat de Mireia, filla de Marirosa, aquella mare que també va estar al costat de nosaltres com presidenta del AMPA en els durs moments de pèrdua del nom, descobrint la placa i desitjant que en aqueixa façana un dia tornaren a estar les lletres amb el nom d’Enric Valor.

Motius personals em van impedir arribar a 2011, però, ja m’ho va dir una de les meues entrenadores mentals, els científics han explicat com marxen les oques en la seua anual emigració. Quan el que dirigeix el grup es cansa, retrocedeix, i un, més preparat, segueix dirigint-les.

Sé que demà, quan puge el Maigmó, dirigiré la meua vista a l’esquerra. Observaré el meravellós paisatge que va descriure Enric Valor, cercaré amb la vista Planises, l’alçaré sobre l’Empenyador i, després d’una corba, veuré com se’m presenta, més bell que mai, aquest poble al que un dia vaig arribar i al que m’uneix un Institut, Enric Valor, el valencià i uns amics. En realitat potser siga tot una mateixa cosa.

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

8 respuestas a ÍNTIM I PERSONAL: A L’IES ENRIC VALOR

  1. Crec que s ha fet justicia a una cosa que deuria d haver sigut normal, donar li el nóm del insitut a un dels escriptors més il lustres de la nostra terra. Quants pobles voldríen tindre a un “Enric Valor” com a veí.
    Julius

  2. jordi dijo:

    No vull perdre’m el dia en que torne a posar a la façana “Enric Valor” !!! Vull assistir mentre fan el canvi!

    Salut!

    • Farem gran festa eixe dia. Mentre tant, anirem preparant les lletres com espere que veuras als pròxims dies. Molt bó el vídeo del teu bloc per entendre, o no entendre, que ha passat aquest anys amb el nom d’Enrc Valor i el nom del’Institut, com era possible que s’amagara el nom d’aquest home. Quan tinguen que contar la història no serà creguda de esperpèntica: tant esperpèntica com la política espanyola i especialment valenciana.
      Salut.

  3. maku dijo:

    Superb as always!!
    Enhorabona per la part que et toca, que me consta que es molta…
    Me senc molt orgullosa de dir que he treballat 10 anys al I.E.S.ENRIC VALOR de CASTALLA.
    ¿Quí inventaría la frase “Nadie es profeta en su tierra…”? Tothom ha de voler i admirar a les persones que han vollgut i han fet gran un poble, com es el cas de Enric Valor, donant-lo a coneixer a través de la paraula escrita i sent un ambaixador com pocs.
    Fins prompte
    an inconditional fan

  4. Elena dijo:

    Enhorabona, de tot cor.
    Heu aconseguit veure créixer el bambú cap al cel amb fortes arrels d’anys de treball.
    Me n’alegre pels meus amics encara que siga des de la immensa pena de tornar a treballar amb ells.
    Una abraçada.

  5. Paco dijo:

    Què gran!
    Quina llàstima que no tots els valencians de naixement estimen la nostra llengua i la nostra cultura com ho fas tu! Aquest sentiment et fa enorme als ulls dels qui, estimant-les també, veiem com hi ha molts “valencianos” que s’autoodien i menyspreen el millor que tenim.
    I damunt tens tanta “gràcia” per comunicar els teus pensaments i sentiments…
    Una abraçada molt, molt forta.
    Paco

  6. jenyrm dijo:

    Els pèls de punta m’has deixat. Moltes gràcies per el dur treball que has fet al llarg d’aquests anys. Espere que tingues molta sort en aquesta nova etapa de la teua vida!
    Saluts =)

    • Gràcies pel teu comentari. Ja fa dos anys que he iniciat aquesta nova etapa sense responsabilitats directes en la gestió del Centre, però ara em senteix més unit a ell, per què estic més prop dels meus alumnes que és el que més em gratifica del meu treball. Ah! per cert he conegut el teu bloc i el seguiré a veure com t’en van per Anglaterra. Jo també espere que et vaja el millor posible en aquesta nova etapa.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s