FEBRER DE 1937: LA BATALLA DEL JARAMA.

Es compleix durant aquestes setmanes l’aniversari (LXXIV) de la batalla del Jarama, una de les de major importància de la Guerra Civil i, sens dubte, la que major projecció internacional va arribar a tenir. La Batalla del Jarama es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937 dins de la Guerra Civil Espanyola.

Els camps que circumden Rivas-Vaciamadrid, Morata de Tajuña, San Martín de la Vega i Ciempozuelos, així com els que rodegen turons com el Pingarrón, de 695 metres d’altitud i La Marañosa; valls com els del Manzanares, el Jarama i el Tajuña; i ponts com els de Pindoque i Arganda, fites situades tots en el sud-est madrileny, van ser escenari durant tres setmanes de febrer de 1937 de feroços combats desencadenats per Franco per a ocupar Madrid per la seua zona meridional i aïllar-lo de València, seu governamental republicana.

Més de 70.000 homes van participar en diferents fases de la batalla. Per primera vegada, de manera combinada, al costat de les tradicionals tropes d’infanteria, va haver milícies, cavalleria, enginyers, artillers i pontoners; van intervenir també carros de combat, avions de bombardeig i artilleria pesada, simultàniament.

La batalla il·lustra, per primera vegada, la internacionalització del conflicte. Protagonistes d’aquelles jornades de sang i acer van ser brigades internacionalistes com la Comuna de París, André Marty, Abraham Lincoln, o Sis de febrer, i “tanquistes” soviètics, fusellers polonesos o irlandesos, també voluntaris; o “tabores” de Regulars del Sàhara i de Ifni, “mehalas” i esquadrons de cavalleria marroquines, àrabs i berbers, i pilots nazis de la Legió Còndor, així com soldats i milicians espanyols.

Va haver posicions que van canviar de mans fins a 14 vegades i tan sols la pugna pel control de tot just 15 quilòmetres de terreny entre els ponts de Pindoque i d’Arganda, que separaven les primeres línies d’ambdues avantguardes, es va cobrar fins a 5.000 baixes entre ambdós exèrcits contendents. El nombre total de víctimes s’ha xifrat en unes 16.000. Com mostra de la duresa dels combats, 400 voluntaris nord-americans, britànics, polonesos i francesos, van perdre la vida en tot just unes hores en el Pujol del Suïcidi i el Cerro Pingarrón. Sobre els alzinars i els vessants sembrats d’oliveres de les llomes que jalonen el seu paisatge, avui, encara, s’alcen desenes de fites polvoritzades que van ser testimonis d’aquella batalla.

Però els combats, que van durar tot just tres setmanes, es van veure seguits d’un frenesí fortificador per a jalonar el terreny de bastions, casamates, trinxeres, nius de metralladores i altres construccions bèl·liques amb les quals assegurar els contats pams de terreny guanyats pels uns i els altres contendents a costa d’un elevadíssim preu de sang per republicans i nacionalistes.

Precisament, catalogar, inventariar, preservar i exhibir aquests vestigis de fortificacions és la tasca que, per encomana de l’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid, despleguen intensament Julián González Frare i Jacinto Arévalo Molina, professor d’Institut i expert en fortificacions, respectivament i membres ambdós del Grup d’Estudis del Front de Madrid. Aquesta associació, que reuneix més de 150 persones, té per finalitat la localització i conservació, d’aquelles fites constructives vinculats a la Guerra Civil, que el GEFREMA considera parteix substancial del patrimoni històric de la Comunitat madrilenya.

Amb aquest propòsit i l’aval de nombroses institucions, com la dels Amics de les Brigades Internacionals i l’Ajuntament ripens, l’associació pugna des de fa un lustre per aconseguir la creació en la zona de la batalla del Jarama d’un Parc Històric on puga explicar-se a gents menudes, joves i madures què va succeir allí, com testimoniatge d’un passat memorable i on es rendisca als seus protagonistes perenne homenatge.

A mi abuelo José Antonio. Él despertó mi amor por la Historia. Sin saberlo yo hasta hace poco. Él me contaba, en las siestas que yo no quería hacer, sus andanzas en Marruecos y en la Guerra Civil. Estuvo en el Frente de Madrid, probablemente en la batalla del Jarama. Él fue el primero que me habló de Negrín, Besteiro, el general Miaja, el Campesino…, yo apenas tenía siete años, era 1970. Creo que desahogaba sus amores políticos conmigo. Aquellos nombres que no los podía mencionar a nadie más que a un niño, su nieto. Lo que no sabía es que no se me olvidaría y que mi amor por él, que permanecerá siempre, me llevó a curiosear quienes habían sido aquellas personas que él mencionaba con lágrimas en los ojos. Como las mías ahora.

Enllaços:

Grupo de Estudios del Frente de Madrid (GEFREMA)

Asociación TAJAR

 

Texto basado en Rafael Fraguas: Batalla del Jarama, siete décadas después (El País, 6/02/2007).

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a FEBRER DE 1937: LA BATALLA DEL JARAMA.

  1. Pingback: CARRILLO “IN MEMORIAM”: mi memoria. | Un club sin socios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s