XINA VS. CUBA: A PROPÒSIT DEL NOBEL DE LA PAU.

Qui m’heu llegit en altres ocasions en aquest bloc, ja coneixeu el meu costum (alguns direu mania) per comparar situacions. És cert. Potser tot provinga de la meua primerenca lectura, com moltes i així m’ha anat, de “Vides paral·leles” de Plutarc. Als 17 anys aquestes coses et marquen. Una altra de les meues manies (ja ho deixe així), encara que el meu amic Paco em tire la brega contínuament, és la de veure, llegir i escoltar, de vegades (el que la meua salut mental em permet) a aquells que pensen en l’ordre moral, social i, per què no, polític diferent a mi.

Total, que acabava d’assabentar-me del Premi Nobel de la Pau a Liu Xiaobo i en açò que Intereconomía arremet, de nou, contra el règim dictatorial (que quede clara la meua opinió des del principi) a Cuba. I se’m va fer la llum: però Fidel, fes-te capitalista! Et deixaran en pau! Bueno, haurà comunicats de protesta per la falta de llibertats, haurà comunicats del Departament d’Estat d’USA, haurà debats sobre la lentitud del camí a la democràcia, però s’acabarà el bloqueig. “Dejate de milongas!”, com deia el Ché. Obri els prostíbuls i les cases de joc com en els anys 20 del segle passat i deixa-les en mans dels “yanquis”. Podràs seguir controlant el partit, l’assemblea, l’exèrcit, la premsa. Podràs seguir tenint empresonats a milers d’opositors, podràs aplicar la pena de mort, podràs utilitzar camps de treball i reeducació. És el que fa Xina des de fa més de trenta anys. I diu que està en procés de democratització! Ara bé sabem què volia dir Mao amb allò de La “llarga marxa”. En Orient es treballa a altra velocitat, ja sabem bastant de filosofia oriental en occident per la nostra tendència a la depressió i la recerca d’alternatives. Però al pas que van, quan arriben a la plena democràcia (occidental, és cert) els milers de presos polítics de Xina no hauran pogut reeducar-se en els camps de treball.

Mai he pogut amb la hipocresia. Per què dues vares d’amidar? Crec que novament ens trobem amb el vell, i ja tractat ací, problema de rics i pobres.

Xina manté un sistema polític comunista, en essència, en orígens i funcionament similar al de Cuba. La prefectura de l’Estat recau en el president de la República Popular Xinesa; el líder del Partit Comunista Xinès és el seu secretari general i el cap de l’Exèrcit Popular d’Alliberament és el President de la Comissió Militar Central. Com en temps de Stalin, aquests tres càrrecs estan ocupats per un mateix home, Hu Jintao, igual que el seu antecessor Jiang Zemin.

En Xina no només està prohibida la dissidència, la pena de mort s’aplica amb una proliferació que s’assembla a la de règims integristes islàmics, però no està igualment estigmatitzada. En Xina existeixen 68 delictes perseguits amb la pena de mort, entre ells els de corrupció política o administrativa (què neteja farien en el judici del cas “Malaya”!). Fa poc s’ha suprimit per a delictes com el contraban de relíquies culturals o l’emissió de factures falses. Per cert, no existeix administració de justícia independent pel que aquesta qüestió és responsabilitat directa del govern xinès.

La tortura està oficialment abolida, però Amnistia Internacional acusa a l’administració xinesa que no persegueix la seua utilització per la policia i les administracions locals. Però a més, existeixen els denominats camps de reeducació on els opositors són enviats, com arxipèlag Gulag, perquè abandonen el seu díscol pensament i siguen fidels al Partit. No només es tracta d’intel·lectuals de prestigi com Liu Xiaobo. En 2008 va ser enviat a un d’aquests camps Liu Shaokun, professor i director de l’Escola Intermèdia de Guanghan (ja se sap, els mestres sempre sota sospita), el delicte del qual era el d’haver publicat unes fotos de la caiguda de la seua escola, a causa de la seua dolenta construcció, durant del terratrèmol de la província de Sichuan. Per al govern xinès el seu delicte era “expandir remors i destruir l’ordre social”, encara que la família adduïa que ja era vigilat per “sospitós del delicte d’incitar a la subversió”.

Què fa mentrestant la comunitat internacional referent a això? Com pacient i assegut Buda, espera. Fa 32 anys que es va iniciar l’obertura xinesa, però ja hem vist on estan respecte als drets humans. Ara bé, el seu potencial econòmic ha arribat a quotes aclaparants: és el tercer país en PIB nominal i el segon en PIB PPA (Paritat Poder Adquisitiu, que amida el PIB en relació al poder adquisitiu dels seus habitants), és el primer venedor en la Unió Europea i el segon en compres de productes made UE. Però l’economia també es manté, en part, en mans de l’Estat Xinès, o siga comunista. Només en 2007 es va reconèixer per llei la propietat privada, debatuda durant uns pacients 13 anys, però encara no existeix en el camp.

Fins a on arriba el poder xinès? No ho sabem exactament, però no sembla que la vara d’amidar siga la mateixa que amb Cuba. Des de determinats fòrums, el més rellevant pot ser el denominat “Observatorio de la política China”, es fa des de fa temps una crida a la paciència amb Xina. L’argument és vell: deixem treballar al seu ritme al govern xinès perquè si no tot es pot anar al trast i serà pitjor. Es posaran més furiosos i empresonaran més, executaran a més i, potser, ens envien els productes “made in Xina” a un preu més elevat. Resulta sorprenent que en aquest fòrum es publiquen articles que suggereixen que el premi Nobel està polititzat (“Ridículo Premio Nobel”, diu un article) i “perles” com la que segueix: “El primer (es refereix al Dalai Lama), un personatge representatiu del separatisme ètnic de Xina, i l’últim (Liu Xiaobo), un pregoner que incita a la còpia sense distinció del sistema polític occidental a Xina i una persona que ofereix resistència a les lleis vigents en aquest país. Des de diversos punts de vista es pot dir que, sens dubte, ells no són de cap manera la força constructiva de la pau i desenvolupament contemporani de Xina. El que ells han fet no és sols que una oposició exemplar a l’Estat. La concessió del premi denominat “Nobel de la Pau” a aquestes dues persones constitueix una falta de respecte a la majoria dels xinesos, i també una demostració d’arrogància ideològica davant els xinesos”. Senzillament, molt fort!

Novament “Vides Paral·leles”: lleveu la paraula Xina i substituir-la per Espanya i canvieu els noms del Dalai Lama pels de qualsevol opositor al franquisme. Seguirien pensant el mateix del Nobel? La resposta del govern xinès al premi Nobel exposa “unas lindezas” que no tenen desaprofitament com ha escrit Pablo M. Díez en el seu bloc “Pekín”.

Però mentre açò ocorre, 1.718 persones són executades per diferents delictes (són les xifres acceptades pel govern en 2008, el 72% de totes les penes de mort en el món), més de 10.000 es troben en camps de reeducació i prop de 2.000 són acusades i condemnades cada any atacar la seguretat de l’Estat, és a dir, es converteixen en presos polítics.

Ara bé, cerqueu en els diaris digitals de la dreta, perdó volia dir “liberals”, i no trobareu cap plataforma, cap fòrum, cap lloc on signar contra el règim xinès i pels drets humans a Xina. Però sobre Cuba, en totes. I són moltes. Cada vegada més. Estem envoltats. Algun dia contaré una mica sobre elles, si la meua dona, a la qual li provoquen paüra, em deixa. No vaig a cansar amb la seua enumeració, però tinc dues favorites últimament: “minuto digital” (trobareu junts a Vidal-Quadras, Josep Anglada i Joaquín Leguina!), el seu lema de capçalera “perdona als teus enemics, però no oblides els seus noms”, atribuïda a Kennedy, i jo continuaria “per si has de disparar-los”; i “fanfatal” dels “liberals” (serà en sexe) Alaska i Mario Vaquerizo on trobaràs enllaços a diversos blogs “liberals” (com seran, aleshores, els de extrema dreta!). Per cert ara estan molt cabrejats amb Pío Moa pels seus atacs als homosexuals. Però que us esperàveu, il·lusos, que la dreta “mojigata” aplaudisca els vostres vicis en el llit! Aquests es pateixen en silenci, com sempre s’ha fet a Espanya. Una curiositat més, i els deixe en pau fins a altre dia. En totes aquestes pàgines de “liberals” (les anteriors i les de “Libertad Digital” i altres) apareixen seccions de models i altres senyores nues. Quina obsessió té la dreta (perdó, liberals) amb ensenyar ties en pilotes.

Total, Fidel que t’has de fer capitalista. Obris unes franquícies de Coca-cola, MacDonalds, la Ford (com Franco), et poses a fabricar, en exclusiva mundial, essència de l’autèntic “mojito” cubà i et deixen en pau. Bé, del tot no. Però pots anunciar el teu camí cap a la democràcia ara i dins de 32 anys demanar paciència. Si estàs viu, que crec que sí, al pas que vas. De fet, aquesta és la solució que se’t proposa en la web “Observatorio de la política China” en una conferència que se celebrarà a Vigo el dos de novembre sota el títol de ”Una via china para la economía cubana?”, a càrrec de Julio A. Díaz Vázquez, professor del Centre d’Investigacions de l’Economia Mundial de la Universitat de L’Havana (Cuba).

Nota: mentre açò escric he rebut la notícia que l’esposa de Liu Xiaobo es troba sota arrest domiciliari. Quin delicte ha comès? Què pensa fer la comunitat internacional? Propose algunes ja preses amb Cuba: a USA que trenque relacions diplomàtiques amb Xina (les mantinga oficialment a través de Suïssa, com ocorre amb Cuba) i, per descomptat, que establisca un bloqueig econòmic a Xina (cap empresa americana operarà a Xina i no es permetran exportacions des de Xina), a més d’ocupar una menuda badia a Xina per a ficar més presos islamites, com a Guantánamo; a la Unió Europea que, com va fer en 2003 quan el govern cubà va afusellar a tres segrestadors d’una llanxa de passatgers (molt mal Fidel!, per si algun em confon), signe una resolució que reduïsca dràsticament el nivell de les relacions diplomàtiques amb Xina. Hauríem de tancar també els restaurants xinesos? No si demostren que són opositors emigrats, com a Miami.

En fi, “Vides Paral·leles”, ja ho deia al principi. La culpa és de tant llegir, ja ho deia la meua àvia quan no volia fer la “siesta” per a posar-me a llegir a Plutarc.

Encara que no vinga al cas, o sí, avui ha eixit a la venda l’últim disc de Antony and the Johnsons. Si voleu un poc acompanyar la vostra vida amb un poc de bellesa malenconiosa, escolteu-lo. Us deixe el vídeo del seu primer single i en la pàgina de suggeriments alguns comentaris i enllaços.

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a XINA VS. CUBA: A PROPÒSIT DEL NOBEL DE LA PAU.

  1. Juan Antonio dijo:

    Plutarc als 17 any?!!!!!!!!
    Això explica moltes coses.

  2. jordi dijo:

    No crec que bloquejen mai Xina. ELs empresaris ultra-patriotics que s’han andut la feina allí per a estalviar diners ací no ho vorien en bons ulls…
    i són els mateixos que ens trauran de la crisi en guanyar el Rajoi!!!
    XD
    Bon article!

  3. Paco dijo:

    Molt bé morenàs!
    Les teues lectures expliquen moltes coses. En lloc de llegir Los Cinco van a missa, tu vas tirar pel seguit. Secretum templi et semblarà un TBO, no?
    Això de ser hipòcrita i tindre doble moral es veu que és congènit en els cavernícoles, anava a dir messetaris, però no, ací en tenim de sobra, massa, massa, massa,…
    Osti, tu parles de la “malaya”, però i el netejó que es pegaven per ací? estic contra la pena de mort, però la temptació és molt gran, no?
    Una abraçada!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s