“MENTIRAS Y GORDAS”: UPyD i ANLL, la llengua i els americans.

Para los que no dominéis la lengua de Enric Valor os dejo una versión en castellano, así no me canean los de UPyD, ANLL y otros “liberales”.MENTIRAS Y GORDAS

Duc un estiu que no desconnecte. Però és que no em deixen. Segurament estic particularment sensible. Però pel mateix he decidit que avui seria el dia. No puc amb aquesta gent de UPyD i l’ANLL -Associació “Nacional” per la Llibertat Lingüística- (ja veieu en el meu subtítol del bloc, no sóc objectiu).
Duc trenta anys en aquesta terra. Quan vaig arribar les meues opinions eren distintes en molts punts. També sobre la llengua. Encara que alguna cosa havia de moure’s pel meu subconscient a causa del primer contacte que vaig tenir amb el valencià. Va ser a la Vall d’Uixò. Estava de vacances a casa dels meus cosins, que havien emigrat a la fàbrica Segarra (calçat, proveïdors de l’exèrcit espanyol) des de la Manxa. Els meus cosins (i la meua tia que ja tenia quasi cinquanta anys) parlaven amb normalitat en valencià amb la gent del poble. Aquella normalitat hagué de quedar-se impregnada en algun lloc de mi.
Però, com no em puc estar quiet em vaig dedicar a conèixer el lloc on havia arribat. La seua cultura, la seua història, les seues tradicions, la seua llengua. Amb unes em vaig identificar, amb unes altres no.
Fa quasi vint anys vaig recalar a Castalla, on treballe, on he trobat bons amics i bones experiències vitals. Llavors vaig decidir, vaig recordar les meues vacances en la Vall d’Uixò, que havia de donar a la meua vida a Castalla un caràcter de normalitat. És a dir, aprendria la seua llengua i em comunicaria en ella: per què havien de canviar ells la seua llengua per a dirigir-se a mi? per què no aprenia jo la seua llengua? I ho vaig fer. En el context més normal: en el carrer, en el bar, en el treball. Després la vaig polir llegint, estudiant-la. En fi, el normal.
Des de llavors les meues experiències referent a això han estat molt diverses. Moltes gratificants, però altres “kafkianes”: record particularment una. En una reunió amb pares, un d’ells va preguntar per què el seu fill/a havia d’estudiar Socials en valencià si havia triat la “línia en castellà”. Li vaig explicar, jo era el Cap d’Estudis, que no existia tal línia si no el PIP (Programa d’Incorporació Progressiva) en el qual algunes matèries s’impartien en valencià. Insistia l’home en el tema. Era difícil argumentar una qüestió que pot semblar molt tècnica. Però el final va ser sorprenent: no estava d’acord per que a la Comunitat Valenciana s’havia fet un referèndum perquè el seu fill/a estudiara en la llengua que volguera. Com sóc d’història, li vaig demanar que m’indicara la referència de tal consulta ja que ignorava que aqueix succés s’haguera produït. Però no us ho perdeu: tota la discussió va ser en valencià. Les meues explicacions i les argumentacions del pare. Sí, estàva en el seu dret. Però no resulta sorprenent i definitori?
Ja deia, duc tot l’estiu amb el tema. No és la meua culpa, ho assegure. És que no m’han deixat. Entre habitualment en la pàgina de Castalla al dia. M’agrada conèixer que es cou pel “meu poble” (u més, tinc varis). I en els blocs de referència, el bloc de UPyD (La Foia de Castalla, territori magenta) no paren de donar-me l’estiu. No és que em moleste que existisquen o que diguen el que diuen, però m’obliguen a contestar. La meua dona algun dia s’enfadarà, de debò, com s’assabente dels meus debats: vol que els deixe en pau amb les seues idees. Però no puc, a més així em distrac de temes familiars molt desagradables.
En aquest mateix bloc ja he escrit alguna, però aquest matí m’han deixat estupefactes amb la seua nova entrada: “Llibertat lingüística”. En honor als meus amics, a qui em van ensenyar aquesta llengua, a la veritat i, també, a la llibertat escric aquesta entrada.
No dubte que existisquen postures radicals de defensa de les llengües pròpies de diversos territoris d’Espanya. També estan en el seu dret. En democràcia qualsevol idea, que no atempte contra l’únic dret irreemplaçable (la vida), és defensable amb mètodes pacífics. Però la realitat que jo en trenta anys he observat en el País Valencià (així ho he cridat sempre, encara que sé que oficialment és Comunitat Valenciana, CV des d’ara) ha estat ben distinta.
Només posaré alguns exemples que tan del gust de UPyD i de l’ANLL són. Els meus fills han estudiat en PIP a Sant Vicent del Raspeig (localitat de predomini lingüístic valencià) i com a tal tenien Coneixement del Mitjà en valencià en el Col·legi. A l’arribar a l’Institut, sabeu quantes assignatures han impartit en valencià en el PIP (Programa d’Incorporació Progressiva): cap. I ja estan en Batxillerat. Per favor, UPyD i ANLL, on està la discriminació lingüística? quina llibertat defenseu? Només una: la vostra. Tornaré més tard sobre aquest tema.
He visitat nombroses oficines públiques en trenta anys. Quan m’he dirigit en castellà no he tingut cap problema. Quan ho he fet en valencià sí. Menyspreu, dolentes maneres, dolentes paraules. I eren funcionaris públics. De nou, UPyD i ANLL, on està la discriminació lingüística? quina llibertat defenseu?
Altra història, aquesta dual, del món educatiu que tant us preocupa. Arriba un nou professor/a al Centre. Ha d’impartir la seua matèria en valencià segons el projecte del Centre. Però indica que no sap, encara que té els cursos fets perquè dóna punts. El director es queixa a la Direcció territorial, però aquesta diu que no es pot obligar al professor/a. Conclusió: els alumnes perden el seu dret (i LLIBERTAT) d’estudiar en valencià. Però arriba un professor de llengua materna valenciana que vol donar la seua assignatura en valencià. Els pares en el seu dret (i LLIBERTAT) obliguen al professor a donar-la en castellà. Conclusió: el professor no té dret ni llibertat. Conclusió final: en ambdós casos s’imposa el castellà.
Aquest és el modus operandi més freqüent a la Comunitat Valenciana. Podeu seguir cercant casos contraris, però en tots la llei empara al al parlant en valencià, si no les autoritats ja s’encarreguen d’emparar al castellà. I si no em creus, sal, fes-te una volta pels centres educatius de la CV i comprova’l. Després segueix llegint, veient i escoltant a qui vulgues.
I en resposta a la vostra entrada d’avui us he escrit un comentari que, de moment, no em deixa inserida però que reproduïsc ací, per a general coneixement.

Jo sí vaig ha fer un comentari, de nou. Encara que estic un poc fart de tanta mentida, la manipulació és la pitjor de les mentides, com es difon des d’aquest bloc. I ho vaig ha fer, encara que no convença a cap dels vostres partidaris, que els hi ha i ha de seguir havent-los en un país democràtic on cadascun pensa com li sembla. Però, em demana el cos que qui visite el vostre blog es detinga un moment a pensar i també escolte i comprove altres dades.
Visita unes quantes webs d’ajuntaments valencians!. Comprovaràs que la pàgina d’inici està sempre en castellà, que quan existeix una icona per a la versió en valencià, es limiten a traduir els encapçalaments, però no el contingut. Només en alguns casos (saluda de l’alcalde o seccions molt concretes) es tradueix, però mai algunes seccions que, per llei, han de ser bilingües com les convocatòries d’oposicions i concursos.

Pose uns exemples per a general coneixement:

http://www.elda.es/index.php/ca/inicio/1/

http://www.alicante.es/redir.php?apartado=rrhh&pagina=oposiciones.php

El d’Ibi és més curiós: tens que fer-te tu la traducció ja que t’envia a l’internostrum (impressionant): http://www.ibivirtual.com/principal.htm.

Hi ha molt més, però millor provar vosaltres mateixos.

Si a aqueixa persecució lingüística és a la qual et refereixes, deixa de llegir només un periòdic, veure només una TV i escoltar només una ràdio i fes-te una volta pel carrer. Pots anar a una cafeteria d’un edifici públic a Alacant (Hospital per exemple) i demana’t un cafè en valencià. Veuràs que sorpresa. També pots entrar a preguntar a algun conserge en determinat ajuntament o Consellería (la d’Educació a València sense anar més lluny) i veuràs on et mana.
Per cert, és molt curiosa la referència a “l’ajuda” que aquests dies, amb motiu de la visita de la senyora Obama, s’ha fet des de ANLL perquè els “americans” es posen de part d’aquest col·lectiu en defensa de les seues reivindicacions. Anem a veure. I a mi quin més em dóna quina siga l’opinió del Departament d’Estat de EUA sobre la llengua a Espanya? Aqueix Departament d’Estat, que realitza un informe sobre els drets humans, record que pertany a un país que manté la pena de mort, que ha envaït desenes de països en l’últim segle, que manté una presó il·legal a Guantánamo, etc. És absolutament patètic que haja de vindre a defensar-vos semblant institució, podia abans fer-se “el seppuku” col·lectivament a l’observar el que ocorre en el seu propi govern.

Ara podeu seguir donant-li voltes al tema, esteu en el vostre dret. Però jo en el meu de contestar i contar la realitat que jo visc. I com sóc historiador i analitze des d’aqueix punt de vista la societat no puc deixar de fer algunes anotacions per a la reflexió col·lectiva:

  • sempre que apareix un nou partit va a acabar amb els mals que assoten la política d’aquest país: la corrupció, la dolenta gestió pública, etc. Però acaben coalligats a aquests partits majoritaris per a cercar quotes de poder i utilitzen els seus escassos vots per a derrocar governs i, en ocasions, amb temes urbanístics darrere: per exemple Calp.
  • sempre que a un polític se li derrota dins de les files del seu partit es cabreja. Munta la mundial, i altre partit. Renega de tot el que va dir, es va a l’altra riba i se cerca un electorat. Per exemple, Rosa Díez, consellera del govern basc entre 1991 i 1998 (set anys!) en un govern presidit pel nacionalista José María Ardanza que aplicava la mateixa política lingüística (o pitjor segons el seu punt de vista) que ara denigra. Però llavors no es queixava, cobrava el seu sou de consellera. Això si.
  • cura amb les amistats. Solen ser perilloses, ja ho diuen els pares dels meus alumnes i alumnes: el meu fill és bo, però té unes companyies! Les de UPyD són: Intereconomía, Llibertat Digital, Federico Jiménez Losantos, Pío Moa, César Vidal, etc. Com s’assabenten que sou un partit de centresquerra, segons vosaltres, “os van a dar más que a una estera” (com es diu en el meu poble de naixement, Villarrobledo).
  • finalment dues precisions terminològiques. Per què la dreta ultra reivindica ara el terme LLIBERTAT en tots els seus escrits i debats? Ah sí!, és que és la seua llibertat, la de la resta millor segrestada com amb Franco (podeu llegir els comentaris en els blocs de Intereconomía i Llibertat Digital si no em creieu). Una altra: per què el terme Nacional en ANLL? Esteu en el vostre dret, però és que a mi, com historiador i com persona, em recorden unes coses que “me ponen los pelos como escarpias” (Muchachada Nui, dixit).
Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

9 respuestas a “MENTIRAS Y GORDAS”: UPyD i ANLL, la llengua i els americans.

  1. P dijo:

    És molt fàcil desmontar les mentides d’UPyD i ANLL perquè no tenen per on agarrar però m’encanta com ho has fet tu.
    No eres l’únic que s’indigna de llegir eixes xorrades.

    Enhorabona pel bloc José Antonio!

  2. Hola José Antonio (o Josep Antoni, si em permets),

    He llegit el teu escrit. És genial. A mi també em bull la sang amb els de UPyD. Malauradament, de res serveix queixar-se, ells saben perfectament que el valencià esta en clar retrocès des de fa anys i panys. Però no els és suficient. Ells, els de UPyD, accepten l’exitencia de la nostra llengua sempre i quan puguen mantenir el seu monolingüísme castellà: al seu parer, “a España en español”. En canvi, nosaltres ens estimem la llengua, la valorem i no la trobem inferior a cap altra. Per això, a casa nostra, l’única llengua oficial hauria de ser el català (i després ja debatiriem si adoptar com a segona llengua per als nostres fills el castellà o l’anglès). Fixa’t bé, company: no demanem que es parle català a Cuenca o el Tomelloso, sinó a Castalla, Alcoi o Onil. Allà on és la llengua autòctona. Si no som ferms, la llengua de 400 milions de persones acabarà imposant-se sobre la nostra terra. Ells sí que volen imposar la seua llengua fora de les seues fronteres històriques, nosaltres no. Pel futur del català, única llengua oficial. Si no ho és a casa nostra, no serà enlloc.

    No malbarates esforços amb gent d’UPyD, no paga la pena. Us convide a tu i tots els lectors, tant si hi esteu d’acord com si voleu criticar alguna cosa:

    Facebook: http://www.facebook.com/esquerra.alcoia
    e-mail: alcoia@esquerra.org

    Restem a la vostra disposició.

  3. Castalla en el Record dijo:

    Hola J. Antonio, enhorabona pel blog!! Com sempre autèntic!!
    Si posats a demontar, es podem desfer moltes injusticies, però el problema es quasi tots el polítics no miren més enllà de les seus ideologies. Això que has comentat dels professors és cert, com diria Xavi Castillo: “això ho he vist jo”. Al Curs de capacitació docent en valencià, més de la meitat dels que estavem allí eren castellanoparlants que no mostraven cap interès per apredre. Buscaven el que comentes: PUNTS. Per a ells, això era un tràmit per poder agafar una puntació al mínim esforç. I el més fort, es que teu dien a la cara sense cap problema. Ho tenien molt clar que això era així: Subtituir als professors d’assignatures en valencià perque el títol de la capacitació docent m’ho permet, però com que no és la meua llengua, doncs pasem al castellà.

    Eixa realitat també es culpa d’un govern valencià que proclama la bandera del prulingïsme però que després vol que els seus alumnes apregen Xinès, Anglès i Castellà. I si no que li ho preguntent a Font de Mora.

    De nou enhorabona i gràcies per oferir-nos la teua hironia que també és la de sempre. Encara la recorde a les classes d’història, ara fa 7 anys, com pasa el temps!!

    Cuidat!

    JC

  4. jordi dijo:

    Enhorabona pel bloc!!!!

    Eres de Villarrobledo???
    Oh!!!
    jo tinc arrels a 15 KM de Villarrobledo, i ací estic, defenent la llengua valenciana com el que més.
    La meva mare és de “Casas Los Pinos”, i parla el valencià a la perfecció des de sempre. Ningú diria que ve de Castella.
    Hi ha gent que no pot dir el mateix.
    Una llàstima que la gent no aprenga una llengua com la nostra, ja que és preciosa.

    Salutacions!

  5. Josep Lluís dijo:

    Felicitats per aquest article, i per haver pres la feina de documentar-lo, cosa que els d´UPiD no es molesten en fer. També et felicite pel teu esforç en viure en valencià, per sort a Castalla és més fàcil que a altres ciutats més grans (Ibi, Alacant, Petrer, Benidorm…) I m´unisc a la teua indignació per còm manipulen la realitat a la seua conveniència, sense mirar la realitat del carrer, dels col·legis, cegats amb les seues dèries ultraespanyolistes.
    Salutacions!!!

  6. Pingback: Jordi Juan Perez » Arxiu del Bloc » Assumiràs la veu d’un poble

    • Ja sabia dels teus arrels. Sobre UPyD, a mi no hem cansa contestar (o desmontar) les seues mentides. Ara també es dediquen a suprimir comentaris contraris a les seues opinions. L’han fet en el cas de la meua contestació a l’entrada en la que indicaven com poder estudiar en “español” al Pais València. Acabe de contestar-les en l’entrada sobre la wifi a Alcoi, però no l’èxit que tindrà.
      Salut.

  7. Pingback: Jordi Juan Perez » Arxiu del Bloc » UPyD Territori Censura: El comentari que no volen que llisques

  8. Pingback: BELÉN ESTEBAN, PRESIDENTA. | Un club sin socios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s