CURA AMB ELS BLOGS I ELS DIARIS DIGITALS

Reflexions i precisions sobre Notícia publicada en el blog de UPyD de la Foia de Castalla i “LIBERTAD DIGITAL”.

Deia Goebbles “Una mentida adequadament repetida 1.000 vegades es converteix en una veritat”.
En la nostra era digital aquesta frase ha multiplicat la seua validesa també per 1.000. Ningú comprova el que es diu en un blog i els diaris digitals (també els escrits cada vegada més) ni comproven ni contrasten la infomació.
Quan a més hi ha una intenció política, la diferència entre la realitat i la ficció creada per la informació arriba a l’absurde.
Visitant el blog “La Foia de Castalla, territorio magenta” que enllaça des de “Castalla al dia” he trobat una entrada titulada “La pesadilla de un niño valenciano por querer estudiar en castellano”. El meu caràcter curiós i condició de docent em va dur a llegir-lo, pensant “serà veritat”, encara que ja m’imaginava que no a causa de la meua condició també d’historiador i, per tant, també coneixedor de com les gasten els politics i mitjans annexos.
El blog enllaça en una notícia de LIBERTAD DIGITAL, sorprenent pel desconeixement de la realitat educativa del País Valencià. Però és més sorprenent (o no), que es reculla en un blog creat a les nostres terres. Sabem que a Madrid poc saben del que ocorre més enllà del Manzanares, però per què es contínua la mentida des d’ací. Per a arribar a les 1.000 vegades amb la intenció que deia Goebbels?
Us explique: diu que un xiquet vingut de fora de la Comunitat el matriculen en Biar en PIP (Programa d’Incorporació Progressiva) i això li impedeix estudiar en castellà. Però el que aquí interessa són els arguments fal·laços de la noticia:
– “el Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV) o en el programa de Introducción Progresiva al Valenciano (PIP), también conocido como de Inmersión Lingüística”.
En realitat són programes diferents, el PIP en secundària i IL en primària. “Per a aconseguir un domini equilibrat de les dos llengües cooficials, el sistema educatiu s’articula en els següents programes: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) i el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). Estos 3 programes tenen la seua continuïtat en l’etapa secundària en el PEV i en el PIP, a elecció voluntària” (http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/pro_edu_bil.htm).
– “en el PIP las horas de valenciano se van incrementando paulatinamente, hasta copar la totalidad de asignaturas”.
Una altra mentida, la llei diu que l’objectiu es aconseguir “que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials”. A més, “en el Programa d’Incorporació Progressiva la llengua base del programa és el castellà” (http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/pro_edu_bil.htm).
– “Teme (la mare) que lo peor esté por llegar por las diferencias existentes entre los municipios de predominio lingüístico valenciano y los de predominio castellano. Pone un claro ejemplo: en el IES de Elche el Programa de Introducción Progresiva, incluye dos asignaturas en castellano, además de la de Lengua Valenciana, y el resto en español; mientras en IES de Bier se imparten siete asignaturas en valenciano-catalán porque así lo ah decidido el Consejo Escolar”.
A part de la deficient redacció i la referència imprecisa a l’IES d’Elx (quin dels 13 públics), la mentida arriba al seu grau màxim. Elx pertany al predomini lingüístic valencià, igual que Biar. (http://www.bibiloni.net/legislacio/LUEV.htm).

En resum, les preguntes són: què vol l’autora de l’article de Llibertat Digital? Informar o formar opinió, encara a costa de la mentida? què vol UPyD? denunciar una situació o aconseguir un electorat?

Per cert, una lliçó gratuïta d’història a la centrista Rosa Díez: l’última vegada que algú va intentar d’aquesta forma i amb aquests temes cercar un electorat va acabar provocant la cridada “Batalla de València” i duent el centre cap a l’extrema dreta (Francesc de P. Burguera: “La transició al País Valencià”). Potser aquest grup acabe igual i si no “temps al temps”. Un partit acaba tenint la ideologia de qui ho vota.

Anuncios

Acerca de José A. Moreno

Un socio sin club
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a CURA AMB ELS BLOGS I ELS DIARIS DIGITALS

  1. jordi dijo:

    Gràcies per l’article!!!
    Es bo desmuntar les faŀlàcies d’aquesta gent!

  2. Pingback: EDUCACIÓN Y PERIODISMO: Teatro del absurdo | Un club sin socios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s